M’aturo davant la  làpida -en realitat una placa a punt de despenjar-se- de Georges Henri Macoral, el fill d’una aventura colonial com la de la Reunió, que va morir jove, massa jove, defensant-ne una altra d’encara més insensata i destinada al fracàs.

A vegades, els cementiris et paren emboscades: són les veus del més enllà, que t'arriben difoses i t'expliquen històries elíptiques que et cal desxifrar.